Comparteixo una carta publicada al Diari de Tarragona fa uns dies. Escrita per un bon amic al que ja havia fet alguna referència en aquest blog, i en la que a part de fer una bona descripció del magnífic i únic univers de D.O. que tenim a la província, ens llença la reflexió sobre el poc percentatge que representa en general el consum intern. Des d'aquí convidem a qui encara no conegui els vins de casa nostra a que provi i conegui els grans vins i cellers que tenim a tocar.
Vins tarragonins (Xavier Martorell i Boada)
S’acabarà
la verema i amb
il·lusió i certa ànsia esperarem just uns mesos o uns anys a poder
tastar els nostres vins d’aquest 2012 mentre paladegem
les anyades anteriors. Les comarques tarragonines engloben totalment,
parcialment o de forma testimonial, fins a 9 denominacions d’origen de
vi i cava (Tarragona, Montsant, Priorat, Conca de Barberà, Terra Alta,
Cava, Penedès, Catalunya, Costers del Segre). Segurament no hi
ha cap altre territori al món que pugui fer una afirmació com aquesta.
Vins de tots els preus, de deliciosos i de no tant, per al dia
a dia o per a ocasions especials. Vins sensacionals que busquen el recer
d’un bon llibre vora el foc remenant la copa, d’altres per
compartir el millor plat de l’àvia en un àpat en família o bé ser els
reis de la taula del nostre restaurant
preferit. O encara altres per ser l’ànima de festes amb molta alegria o
per omplir el porró de sempre. Garnatxes blanques i
negres extraordinàries, carinyenes superbes, trepats sorprenents,
xarel·los, macabeus perfumats, fines parellades, ulls de llebre,
algun sumoi...i tot un reguitzell de varietats autòctones i foranes i
vinificacions diferents.
I
darrera d’aquests vins treu
pit un territori, preciós, delicat: des dels costers de llicorella
inclinats del Priorat, al mar de vinyes de l’Alt Camp passant pel
panal de la Terra Alta. I per damunt de tot això unes persones que
treballen la terra, que ens mantenen el territori bell, terriblement
bell.
I envoltant-ho tot trobem centenars de milers de tarragonins que en
massa casos donen l’esquena al seus vins i tristament són
còmplices de la desil·lusió de molts pagesos, del deteriorament del
paisatge, dels incendis forestals, de l’abandó
dels trossos i despoblament de vil·les. En definitiva, partícips del
final d’una forma de viure.
Amb
un consum responsable és
hora de gaudir preferentment dels vins tarragonins, sense excuses, per
mil i una raons. Les nostres comarques, la nostra gent, la nostra
economia,
el nostre medi ambient i el nostre paladar, ens ho agrairan.
